Natàlia Cerezo és una de les escriptores que m'ha deixat empremta。 Per això quan vaig veure que havia escrit una novel·la， de seguida la vaig encarregar a l'Odissea。 Amb el recull de relats "A les ciutats amagades" em va captivar molt， i ja s'entreveia que és una escriptora -jove- amb un estil molt propi i molt cuidat。Amb aquest novel·la també m'ha atrapat des del primer moment。 És brutal com et transporta a una generació que hem viscut de prop， però no en primera persona -la dels nostres avis i Natàlia Cerezo és una de les escriptores que m'ha deixat empremta。 Per això quan vaig veure que havia escrit una novel·la， de seguida la vaig encarregar a l'Odissea。 Amb el recull de relats "A les ciutats amagades" em va captivar molt， i ja s'entreveia que és una escriptora -jove- amb un estil molt propi i molt cuidat。Amb aquest novel·la també m'ha atrapat des del primer moment。 És brutal com et transporta a una generació que hem viscut de prop， però no en primera persona -la dels nostres avis i àvies- i a les relacions que s'hi teixien， les vides que s'hi vivien i les realitats que s'hi patien。 I és que Cerezo et transporta als anys 70， de la mà de la Caterina i amb ella a una època que ens és passat i present alhora， recreant uns personatges que poden ser-nos molt propers。Molt ben escrita， amb una prosa tranquil·la que compassa la lectura i amb molta personalitat， aquesta novel·la parla de ritmes， rutines i realitats de fa uns anys。 En algunes escenes i he pogut veure la meva àvia i sobretot imaginar-la。Aquesta novel·la narra les tràgiques riuades que es van patir el setembre de l'any 1962 al Vallès Occidental， amb uns personatges tan propers que gairebé els pots tocar amb els dits。Resignació， pèrdua i fortalesa: entre aquests moments va fent vida Catarina。Brillant。 Us la recomano！ 。。。more